lunes, 14 de marzo de 2011

EL POEMA MUTANT, de josep grifoll








LLIBRE
EN BRUT

Grifoll.
























NOTES


Voldria escriure un vers en blanc, tan sols un vers.
...

Les lletres ja em són cendres per omplir les nits.
...

Hauria d’ ésser aquest un ferm comiat amb els llapis, aquest,
la darrera capitomba del foll.
...

No paro de sentir-la, la poesia.
De sentir que hi tenen poc a veure els homes fent de poetes.
...




































DE MI








Diré de tot a ningú, però si ve algú que vingui a dir-m’ ho a mi, el més estranger d’ hom mateix, l’ ànima meva, en quin exili perduda, perdura? Visatges? On hem estat tot aquest temps? Ha vingut la mort?  Tenim tendresa?  Algú sent res? -Sento tenebra, tenebra i prou, com si           m’ hagués rovellat d’ apocalipsis personals o, cansat (-f-ada) de ser empaitat pels llops, sensació d’ haver viscut mil anys dins un jonc -. Dorm, trauré les cendres, els cabells enfarinats de pols de desert no et deixen respirar i són plens d’ escorpits a punt de llevar-se. – He estat en la tens(i)ó, (no)solitària corda que separa paradís de pollancs infernals, d’ avern abismal de punyals : Avui sóc l’ udol, el redoble de l’ udol i qui, en les fires de bruixes, acaba confós(a) entre el bestiari habitual- .













DE TU
  







La testa bull, perpetua contradicció d’ artilleria pesant per aquest foll, em dic mirant un pardal que es fica dins el canó, però s’ ha adormit i abans de que la lluna s’ avanci al secà, tibo escorpits adormits i preparo ungüent d’ olivera auroral.

Allò que més em manca és per a tu. El demès és tot fals, escric observant-te dormir, (fase r.e.m. núm sis).













DE NOS-ALTRES







Embrunits de pluges vermelles, les ànimes, mira: Són fonts.
Dessagnats, som ara estesos al bosc, sota la gebre de coàguls que parpellegen somnis encara. Invoquem lladrucs, llepades de gos, bèsties que aboleixen la mort.
( “DE NOSALTRES”, és un fotograma, una polaroide, una foto esgrogueïda. Vista des de dalt, és una extensió de tres selves i dos boscos mitjans amb un ull al mig, un ull tot nevat: S’ aprecia que som al mig, alats i que hem dibuixat les arterioles de l’ ull amb la nostra sang. Quan arribi el sol, tota la neu es fondrà i restarem així, però sobre negre. És una foto que sempre augmenta, després d’ invisibilitzar-se, el contrast, fins que ressuscita.)
No sé si som vius ( aquestes coses no se saben), però ens en sentim, que diuen. No te data.












LES OLIVERES






 

Capjupa que ve l’ esbarzer de la vida, em vas avisar. Però vaig mirar la punxa des de dins l’ ull, encuriosit, tres vegades seguides, com Judes dels boscos sense la mona. Va ser quan els monos d’ abans de l’ home enterraven a un mico que va demanar una festa pel seu enterrament. Darwin de dos-cents anys, li deien al orangutan sens pedigrí.
Vam beure molt xarop d’ olivera fosforescent. Almenys, el suficient per descobrir que a tots dos ens faltava un tros d’ os al crani. Al haver-nos extirpat el cervell, el xarop hi brillava, érem com una reunió mundial de bombetes. Però només iguals entre nosaltres.
I vam anar a buscar-nos, i ara som infinits. Així ho vam decidir. És fàcil. Jo mateix sóc foll, no tinc cap carrera i m’ ho van concedir.
També he de dir que hi ha follies que es paguen. Però totes alimenten. Són necessàries com tenir set quan trobem un oasi, com fumar quan trobem un cigarret lligat , com tirar-se del pont perquè s’ hi tira el del costat. Normals. Són follies normals per un foll. Tots ens som, vistos        d’ aprop , va dir Baudelaire.

















PRIMER POEMA A DUES MANS


No jugo amb l’ absurd,  li vaig escriure en un paper de fumar.
L’ absurd juga amb mi,  se’ l va fumar.

(Va ser breu, un fet per passar a no percebre’ l , van ser no més de deu paraules, però el que llavors no vam entendre com a poema, els encapçalava tots.)













LA NIT U


Què fem amb la merda?  – Deixa-la, aquí no perilla -.  I amb ànims eriçats i les sangs sense distància vam desgranar-la ( la nit).

Fets en fosca:

Rebels, al rítmic so de l’ unicorn que ens travessa amb la banya, som suspesos en un collaret de planetes envolats . Esdevé que, sens gravetat, res és greu.
-Com et trobes.
- Notava aràcnids al cap. Escorpits?
Són versos del desert, com les serpents d’ ulls estrets. Llegeixen a Rilke. Si veus mai una gota de verí a contrallum, saps que a Rilke li van clavar. I després, com a nosaltres, les sangs se’ ns en van d’ arterioles fins l’ ull. Aquí ho veiem. A les fosques ho veiem.
-T’ he fet ungüent d’ oliveres fosforescents.



***














DES DE L’ ALTRA BANDA





















A VOS-ALTRES

Us hem deixat una carta (MecÀNICOMENus-crítica):

Possibles efectes AD versos:
Nàusees, vòmits, diarrees, pancreatitis, equimosi, trombocitopènia, neutropènia, pancitopènia, hepatitis, hipercolesterolèmia, al·lucinacions, mioclònia, síndrome neurolèptic nerviós, deliri, discinèsia, eosinofília pulmonar, alopècia, midriasis, acúfens, glaucoma d’ angle tancat, anorgàsmia, etcètera.

( Extret del prospecte d’ un dels antidepressius que prenc. Pateixo per l’ alopècia).

P.S. Els metges recepten malalties.














ELLA, ELL I ELLS


Ella: Estrenem nervis cada dia i no llencem els vells, la malaltia.
...
Ell: Benaventurats els solitaris, perquè ells habitaran el regne del mercat.
...
Ells: Recordeu el cim del badall ? Aquest estiu hi anirem a caçar esteles, dolces.
Vindreu tots?
No.
...














MIRALLS


Tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui,
tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui,
tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui,
tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui,
tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui,
tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui, tengui...
















MIRA ELLS








No tinc ulls.
Sóc un d’ ells.


















PRIMERS TAMBORS

I

Fragments immòbils de l’ existència
juguen a escacs dintre el cap.
Ja no hi ha escorpits, ara hi ha regnes.

II

Regnes immòbils de l’ existència
són jocs d’ escorpits fragmentant-me,
immòbil, el cap.

III


Fragments d’ immòbil existència
dintre l’ escorpit juguen a escacs
contra el cap sense regne de mi.

***








IV


En un punt entre Milton i els Germans Dalton
hem perdut el paradís.

La teva altra meitat
elevant-se. L’ edèn, on?
( Les voreres plenes de querubins morts, malferits, esquerdats, inventats...)


Tristesa física.
Por metafísica.
Déus i déus.

Torneu-me a casa.










V


Amb son negra, boira de pes i fred pur.
Amb tots els tendrums com xiclets
que algú em mastega sense pausa
i m’ allunya de mi.
...
Ja no recordo si sóc de menta o de maduixa.
...
Necessito un termòmetre i una agulla per comprovar si existeixo.


VI


Mira’ m als ulls: Hi tinc set.
( No tinc ulls.
Sóc un d’ ells.)







 DE CANTO




LA NIT (DUES)

Ritu II de passió o de rams
-doble de 1ª classe-

La sortida de l’ entrada al poema i la seva passió sacratíssima constitueixen el misteri del present ritu, que el nou decret anomena ritu II de passió o de rams.

Estimàveu l’ univers,
no per l’ obra. Debilitat pel dolor,
de l’ opi a l’opi  hi ha un fum.
déu dorm
déu dorm
déu dorm
...

Començarem doncs, després del càntic, a celebrar el ritual, avui doble i de primera classe.
Ja que el mot màgic és l’ aliment celeste del mag,
el ritual màgic del poema és el seu aliment terrestre.
Paraula d’ Upanisha(d)man shiva to kkab’ a la mal, a mentkrihs! Na, Zoroaster, Rosacreus.
Oh!
LILITH Mac BETH, ALÍCIA I BLAKE
L’ univers .
L’ únic vers.
L’ únic mot
Silenci espès.
Silenci.
Silen.
Si
S
.

(A través del mirall).


Adorem a Nostra Venlafaxina retard que ens dóna la joia divina.
I resem pel dol dels seus deixebles
Trazodona i Clonazepam,
així com pels demès Citaloprams
que ens guarden la pau
(no sabem on)
del dia a dia
i fan que res no sigui artificial

Adorem al plàstic, germanes, germans,
- de pares incestuosos - , adorem amb branques,
no sabem pas el què
deu ser política i no hi entenem
Oh!
Sigui miracle
la repartició del Clonazepam.
Oh!
L’ amor en temps de follia.
( no de pallasso)
Oh stia si ningú no comença a cantar la merda que mata:
Els nous cervells ionquis governaran el teu dol pesat en megas.
HEM D’ ENSORRAR LA FÀBRICA DE NOVES MALALTIES
Eco
Eco
Eco
...

Fills de l’ astre de Ra-Hoor-Kuith, Pasht, Sekhet i Merti,
anem-nos-en amb el Pau,
que no és cap utopia,
fills de l’ astre de Ra-Hoor-Kuith, Pasht, Sekhet i Merti,
ném am ell!
‘ ne’ ll mola, germanes, germans...








LA NIT (DUES) 2ª PART



Vam sortir del ritual
TRANSPARENTS



(a)   TU

M’ agradaria que, ni que fos per no-casualitat, no et manques mai de res ni cap cosa et sobrés.
M’ agradaria, per segon plat, dir-te que la mort no existeix, que des del millor punt de vista que he trobat, tot es vida girant.
M’ agradaria, per postres, anar a fora, a fumar i que, per un instant, s’ aturés tota la sorra i totes les cadenes de tots els rellotges del món.
M’ agradaria no ser ningú més que aquesta cosa que sóc, perquè m’ estimes encara que jo mai ho acabaré d’ entendre.
M’ agradaria anar a un concert, amb músics o sense, on sigui, amb tu. Ens hem de celebrar més sovint.
M’ agradaria que t’ adormissis en un sopar i li tiressis tota l’ escudella a l’ entrecuix del gilipolles del costat.





JO


Si la culpa existeix, totes les culpes de tots els éssers doneu-me-les a mi, finalment n’ he descobert l’ antídot. Et preparava més ungüent fosforescent quan se m’ ha acudit que era tan pur i net que no li estava bé la fosforescència, que nosaltres no som de regnes daurats ni d’ anar amunt per anar caient daltabaix, que nosaltres hem començat per la paraula AMOR, no per cap medalló ni per diplomes o perquè volíem ser els, la i el millor, ara no puc entendre en què, ni quin servei li fa a ningú anar enfora. Però finalment, desisteixo en els meus (des)enfada(ments), no en recordo les causes. Si mai he decidit enemistar-me amb algú, m’ ha calgut un res per abraçar-lo si en sóc no incapaç.

Ara mateix puc afirmar no molt. Diré que tinc mal de queixal, que tinc tenalles, analgèsics antihemorràgics, sedants, hipnòtics, dues tovalloles i un cubell de metall de placebo. Sóc un bon metge pels suïcides. I un mal suïcida pels metges, sempre ressuscito, quan menys s’ ho esperen, sóc allà amb la meva cara de gripau no falsa,             l’ en tinc. Fins i tot sóc verd. De fet, ho sé, i m’ agrada ser un tòtil. Portar els ous a          l’ esquena tota la vida.

( he pres ibuprofè)








NOSALTRES, NO S’ ALTRES (2ª PART ?)
(NOTES DE FI)


Que no se’ ns (mal) ( ni ben) interpreti, aquest és el nostre desig. Que les formes es perdin, les causes no en tinguin i tot plegat sembli un aparcament impossible entre mig de cinc cotxes encegats que embocinen i criden i escupen i fan petar els nervis, de nervis, que van dels timpans al cervell. I mai més reps senyal. Cecs i  a la torre de babel.
...
No tenim nom, nosaltres.
Tenim sobrenoms que ens hem regalat.
I sobrenoms sobre noms que ens hem tret, som sobres, noms de sobres
per dir-nos-els tots.
Tots els noms del món i des de sempre que han estat i seran escrits en sobres.
Ens diem així: Tots els noms.
Resumint, diem.



***

















FINAL DEL SEGÜENT COMENÇAMENT



















ELS D’ ELLA




La bella adormida del bosc


Llepafils, Tabalot, Tots:
Sóc la vella desperta dels morts.
Vaig vendre’ m l’ ànima a l’ estaquirot. 

Tots, Tabalot, Llepafils:
M’ encendré els dits escrivint.
Dormiu.

I, (a)Ningú:
La meva escala de valors no te res a veure amb el teu ascensor,
sóc de sotabosc, jo.









Bi-ornament





Devoro perquè em fa favor a les dents. Aprofito embolics de baralles selvàtiques i n’ escuro, rabiosa, el que en trec.
També tinc ignorada l’ estança del dragó dins meu, i la de déu, que és només un so.
Què fan amb el fang, l’ odi de les fronteres, de les pedres i quins forats de amb quines llibertats alcen murs amb bastides de sorpreses enceses com fletxes de pebre picant, repicant a les portes de l’ infern? És una temporada?
És que m’ en sento:
De sola
De boja
De viva
De morta
De seca
De xopa
De fosca
De bruixa
De puça
De puta
De monja
De ionqui
De festa
De(sfeta)
De-
sastre total.
---------------------------------------------------------------------------------------------------31-01
2011-2012-

FAM





La seva veu fruit.

d’ arbre i menja’ n.

Abans de mitjanitaràs.













COM CARTA



I si ara entrés la teva veu i em mirés

i caigués el vers del poema, l’ agosarat

aglomerat de falòrnies que ens manté

drets, supervivents calçats d’ agulles

però somrient al personal com humans

fins i tot del na fent i t’ ensenyés

el bitllet, la carta constel·lada on es veu

que ens manté, tu de mi, jo de tu

més enllà de les nanses

abraçats, sabries de mi que no tinc

més veritat que cinc dits a la mà?


Grifoll.....3.11.11



I ara com m’ agafo al mot? D’ un clatellot que et fotrà la vida, no pateixis per això.

I del viure quina mena de viure em recomaneu? Si pots, viu bé. I si no, t’ espaviles, com tots.

Voleu dir, Mestre, que ser poeta és difícil? No més que ser ferrer o pianista.

I per què serveix enganxar paraules? Per veure qui la diu més grossa. És ple de pescadors.

-----------------------------------------------------------4.5.99.11--------------------------------------------------------




La mà pren del rusc i encén tot de tendons que desafinen amb l’ abella

La llengua volta pel teu peu fent camí de caragols. sensació líquida

una llum regalimant dessobre la pell que escriu la simfonia dels porus

de tenir  tota la carn de paladar gustejant a la velocitat que l’ alè

desficia  les venes.  Apunts d’ una masturbació. D’ Eros contra Tanath.

Solapar-se en el vers. Ocupar la bestia més alta, l’ instint primigeni, l’ ara

que es fet de fluids baixant per totes les escales del temps.

Tinc una baba de mel que et diu les boques i les galtes i cada racó del cos que portes.

Llavors, el món patina, és l’ escenari  de l’ orgasme que ara et plau i exclou.

Del dol insípid de no sentir, passes a sentir què passa quan es tracta

de l’ univers gemegant  a la gola, omplint l’ esquena de rius,

l’ entrecuix d’ una pluja d’ estiu,  de clara sense batre, aquest núvol directe

i salvatge que remou i travessa i s’ enfila i i xopa i sacseja i  fa gran.

L’ eclipsi que ens refrega fins que l’ indi que escriu es torna a emplenar de llops

I fa l’ udol més bestial que devora . A tu o a mi, però devora.



el problema acumulatiu, ja d' idees com d' "accions artístiques o expressives o com se n' hi vulgui dir", s' ha de tractar desprenent-se del temps i només ser en el lloc. Una vegada realitzat, no mirar-s' ho mai més. D' hom ja s' ha après en l' "acte". Mirar als altres, des de tots els àmbits. Dubtar. Dubtar. Tornar-hi.

estats
Ets el meu mirall i el nostre dubte existencial,
la teva set i el meu deliri. La branca que em salva la vida i
aquesta fulla plena de formigues que la devoren.




















Dita per segona vegada, la paraula ja n’ és dues.
Les primeres vegades no acostumen a ser les primeres vegades.





















Ni millor ni pitjor
Ni estrany ni normal

Un horitzó de febres cova ocells

ELS MORTS FEM MÀGIA  
La boca obre la boca i tanca amb pany el seny i xerra.
No es la boca que era ni la que serà, la boca aquesta és meva i ara t’ anomena.



Aquest  poema que tem la paraula i la mirada multiplicadora de la mosca. No tinc més :
temences  que restaran aquí, en la meva nit de nits que no hauran existit. Ni un cop de martell
contra l’ eternitat fa menys soroll, em dic inflant un salvavides de darrera mà clavat de mans i
peus al fons de l’ oceà.

 

القمر


LA GRAN FALÒRNIA VISUAL



red
roig
rouge
rojo

(...)



NOCTURNITATS

(...La salive est mélangée dans une flaque glissante
  Serpents dans la bouche
  Je me souviens du matin après la nuit
  Et vous
avez dit que vous vouliez et que je
regardais un liquide entre les jambes
 Avec les outils
et pervers morbide est ici et maintenant
  Pourquoi dormir quand l'agonie magnifique :
Grillé aux orgasmes...)

A.A.


NEO CIBALENA





















































irritum ex-animus

Narcissus quod

 sum

utrum

non-animus

la màxima de l’ésser elevada al buit

bipolarització mental

truquen





ull                                        ull

nas



boca

que

diu



ignorar allò que es diu, desconèixer l’ invent

fer amb les paraules

desfeta

babel



ull                                    ull



olor



llengua



la dansa del peix

dic ressonància i travesso el mirall

no es trenca

l’ ignot





CURiositAt

el que apareix en el full són formes del dimoni que em dicta





















































Jo no dic la bola, dic la manera de com rodola.

Capaç d’ obrir camins, vaig sense.

Crida el mot ferit quan el toco. Totes les nits

em converteixo en mil viatges,

deixant petges que s’ esbravaran

...
...




....les escorçes dels arbres gravades amb ganivets o amb una clau que obre la porta del bosc fins la teia del poema. I allà,  tot: L’ ’ espectacular circ en pirueta de la mofeta. El crani sense cos que fa cosa de veure, la llebre que passa i què passa? Ni la veus a passar.. L’ estrella que diu el nord, allà baix, avall, ben bé al sud. La pinya que espetega i quan et cau al cap li trobes un pinyó, un pinyu. La sargantana que s’ argantana. El girasol que s’ ho passa pipa...



Ara que has decidit ordenar els odis per ordre alfabètic,
etiquetar les rancúnies i avançar cap a la momificació,
l’ enhorabona i que vagi de gust (ja ho pots amanir). No,
nosaltres no venim, gràcies. Tenim feina a treure la pell de les gotes,
que plou, i després hem quedat per xerrar amb el silenci . I dius
que a la nit res, no? De fet, tampoc ens va bé. Nosaltres, a la nit,
fem l’ amor sense cap ordre, sols o acompanyats, depèn del temps
i ens dura tot el dia.
(canvi de parella) 



sempre hem sabut que dels grisos se n’ ha de fugir



hi ha qui s’ auto-
psia en vida, regal-
i-manta i t’ hi ti-
ba que  t’ hi ca, pro
això d’ entrada, en arri-
bar la a ballar-la, pit-
jo!-r, no hi juga, vull
bull de la llengua per
dir que no porten el som-
ni a la vida. Directe
amén acaben ex-
i(n)stint.
...


Vull dir les coses
de quan no és invent,
de cap sacrifici, de cap tortuga-(ai pobreta)-
tortura i la closca on t’ amagues de por, por
construïda amb quatre filferros
que ignoraves que s’ havien d’ empassar
després dels menjars
per no morir en dejú.
Així que tot és mastegar? No,
no, també ens mirem,
i llavors, no m’ ho preguntis
i no et responc.
Vull dir les coses,
són poques, però que he descobert
per no caure esquerdat, i que tu
em diguis les teves i que juguem
a la cadena deslligadora.
Tenim de tot, només sumem.
Paisatges, episodis, dies, crisis, neures
i petons en calaixos que ni sabem.
L’ absurd rient ,que és el que ens n’ ensenya
- de riuren’ s del dol que és un fatxa,
que es pensa que mana. I una merda
amb sotana. Dins l’ ànima
no ens hi mana ningú.
Dins la teva me n’ hi vinc
tant sovint, ja hi visc
dins la teva
hi he fet una cabanya.
De fet, ja ho sents. Gràcies.
Diu que ens van ensenyar
a perdre, doncs
a perdre l’ oremus,
a perdre el nord,
a perdre la vergonya,
a perdre les formes,
a perdre la virginitat,
a perdre l’ alè,
a perdre els papers,
a perdre la por
i els estreps.
Vull dir les coses,
trencar, sense trencar, el blanc,
enverinar la fulla,
però, per  tornar a descobrir
que qui escriu
sempre és un altre?
La veu se me’ n va
cap a totes les bandes,
és com disparar molt, ser
una metralladora im-
parable... i cada bala és diferent.
I la veu no saps qui
la porta, ni sí en té,
on va i d’ on ve i el nom.
Vull dir les coses tal com ragen,
sóc un riu, un nen pixant-se al cap
del veí del segona.
Imagina-t’ ho filmat en super8,
més groc, ratllat.
Aquest que escriu,
ho veu així. Aquest que ho diu, no.
Aquest ve després del que escriu,
ja és un altre.
A quin li faig cas? Escollir
no és amputar?
( Em diferencio de la granota
perquè ella sap cap a on salta.)
Tapa’ m els ulls amb les mans i
dormim. I dormim ben agafats,
que fa molt fred a dins
i som aquí per a fer el desglaç.
Acosta’ t. Fas olor d’ aigua.
Estàs a punt per les orenetes?
Diu que ja vénen.
Veig la llum com els hi cau als ulls.
Sento la nafra que dins el niu sagna.
Ho veig. No hi ha sentiment.
Només ho veig.
De tot el què veig, què n’ he de fer?
Hi ha els uniformats d’ hospital
que em tenen drogat fa mitja vida,
mitja vida en la que
he sentit menys del què em pertocava.
Pots pensar que sóc un paranoic.
Pots pensar fins allà on puguis. M’ han enganyat,
és igual, jo també hi era.
Més important és saber què
hagués estat de mi
si el dia de la primera comunió
el mossèn no m’ hagués donat vi
( no era pas sang).
La meva sang és verda
i les meves arteries son herbes infinites
que t’ abracen per sempre.
Un dia, quan ja t’ estimava,
vaig començar a estimar-te
sabent que aquesta és la meva
missió, escollida, inevitable,
estimar-te és inevitable, sense
estimar-te res em seria habitable.
Vull dir que hi ha tot de filaments
nerviosos que travessen les normes
i saben camins que no toquen
a terra i llocs sense espai, vull dir
amb tot. Sense temps, dic
infinit. I allà a on plou
som d’ aigua.

s’ obre la porta i entrem
tu saps on anem?
a circular i amb una erecció d’ ànima
de per vida i ...
vols que fem un herbari?
m’ agradaria fer un herbari amb tu
anar a escoltar quan calla tot amb tu
t’ escric mentre dormo
sols inclinats ens recolzem
drets cauríem a la trampa
sóc un nen enamorat
que viu en un sofà
envoltat de ratolins
-tretze, concretament-
junts no podem fer tard
L’ ego no diu res, no és ell. L’ ego és l’ ego
necessariament destrossar acabar necessariament
 que toca posar-se, triomf o mort.
Sempre humà, sempre absurd, envejant, aspirant, competint, fent guerra, batallant, en contra, a favor.
Ser invisible, desaparèixer és la única, la màxima, l’ humilitat que necessita abono, callar però amagat darrere les paraules no dites com la única forma de subsistir en aquest taller d’ escurçons
Infiltrar-se en la persona, comprendre-la, anem a comprendre, a aprendre, no anem a ferir, no anem a fer cap competició de problemes per plànyer al guanyador
Som gilipolles, possiblement no ho demostrin les granotes, doncs l’ home es molt menys.
Ho tenim tot i ens agrada podrir-nos-hi, el masoquisme religiós, la religió dels sexes, la conspiració dels intel·ligents, la bava sagrada dels savis que ens beneeix. Una guarrada.
Déus morts clavats en creus, uniformats de torn corrent per la plaça amb pistoles, majories, minories, partits de futbol, partits polítics, partits de partir-se, de prendre part, d’ enemistar-se. Maneres de fer-se enemics, millor enemics. Disfrutem amb l’ odi, amb les rancúnies, ens necessiteu sentir la bilis com us corrou i feu el papanates, no feu res més que allò que us heu après de memòria. Les normes! Només hi ha normes d’ oxidació!!!!  Les lleis. T’ he dit res jo a tu? porcs, grans garrins asseguts en altars, en  despatxos, en clíniques, déu, sou déus, déus forrats que us podrireu amb el ramat i passa que t’ he vist. Etiqueteu-me’ ho tot. Tems a la llibertat i ho saps.
Si et donen llibertat et mors.
Ets un color una insignia una xapa un símbol un mitjó
mitja tortuga a ralentí

pèl de bosc


Per-
era, Belluguets i Fonoll i Figu-
era Prun-
era Olivereta, Sabon-
era Frigol, Formigu-
era, Lilà, Falgu-
era, Fenàs i Pèl de bosc. Sabatetes de rostoll
i Pi roig. Esparceta, Aromer, Espina-
vessa Escarola, Lloba-
carda. Faig Serpoll i Acordions, Or-
quí dia passa, pany Erinassos, Escarxo-
fera Esquitxagossos i Evònim de seguida,
de Xufletes, Pensament al-
pí. Xaiota i Gladiol, Donzella i Des-
mai Semprenflor  se’ n prenen les sàbes,
Gavarr-
era i Clav-
ell i Clau ella... Llapasses, Xuclamels al
Plomall de la Pampa, Llengua de b-
Ou d’ Ocellets entre els Joncs, per l’ Ussona i
fins la Jonquera passant per l’ Alzina gran,
Cardant




***




MILLOR PERDRE

i

PITJOR

NO PARTICIPAR






la meva poesia i jo som dos obstacles per a la meva poesia

***



et parla allò callat
t’ ho diu allò invisible
i els senyals silvestres
t’ acaronen
ets com un arbre Vinyolià
que t’ escapes del bosc
i se t’ endus sense escorça
a dansar-la  


***



Una cambra
el cap-gros somia que salta des de que neix

Salto la tanca, baixo per la pestanya fins les pedres del riu, les de sota l’ aigua i m’ hi suco. Em converteixo en peix, m’ escapo dels hams, de la colobra viperina i del teixó. M’ empasso les formes de l’ aigua que les són totes. Passa un vaixell fet d’ herbes i em treu la llengua. Me la treu i no me la torna. Salto i ja sóc a coberta. El capità és un cavallet de mar fins que el llanço a l’ aigua i es converteix en un cavallet de riu. Baixo les veles , em poso tres potes, aparco  al costat d’ una arrel que sembla una Venus i passa la nit.
Tu
Res més
Entro
Et poso un mirall al darrere
Desapareixo
Què sents?




PÈL DE BOSC
peix amb cos previst, roig i de fira
que acabes al vàter, així també la mà tiba
fosca de la cadena; costa recordar la mar,
vocalitzar la necessitat, dir pedra o m’ escapo,
no vull i sorra, la sorra et recorda un rellotge,
ets ara en un desert, l’ ets i t’ enganyes,
sobretot t’ enganyes, sinó no podries,
no podries veure’ t dit garbell d’ espines,
d’ escata albina a la deriva, cadàver exquisit
a tot pecat, la joventut que es torna solitud
s’ hi  va assecant a sobre, la veritat antiga
de les venècies que amb l’ aigua repetida
de la insistència t’ asfixia –no hi ha  desert
més terrible pel peix que morir-se dins l’ aigua
ingrata respirada mil  i una  vegades


Hodie vidi Pedal
et nescio quid
sed Pedal
Nescio quod permoveo
sed sedebam
Nescio volvunt
sed me n 'Feci
Adonis non est me
et sim do ea
Non

Conscientiam Dei lavacrum machine (?)




Puer analytica poeta



Nunc pluit tabellis usque in concione
nondum aetate cum luce sulpure guixats muris speluncae
Spelunca compertum Persequebatur puer Prehistoric Lacerta
puer crescit omne tempus
signa autem pleni estis tabellis


I


Ego nihil aliud quam manibus scripsi
tenens gladium in anima
Hoc mihi ita esse salem, non est stultus in TINEA invented'm
(Fuerit)


II


Scio etiam peto
Pro
extrema diligentia in me recipiat, qui imaginata salvet me?


III
mihi
             re? vincere labore noctibus fieri ignaro statu sub me terga luto de angulo mundo glaciem frigore habena Patina ubi bellum exegi cum febre Albino elephant tonsillas circa pus et grandia et pinguisque infra levissime foramen speciei logging auium Fugiens prohibetur necnon








IV


¶ secreto
Placet omnibus
Mors pulses verba Neven
s 'dicit:
omnes articulos desarticulització
Cosmica expansion


V


Hypnotic Recording:


Bufo de me n ab aquis topo dico et putrida capiat omnes plateas noctu interdum m 'perit quod ut facio noctuque vigiliis qualiter facias altera occulta non sit curiosus curiosa rubetae toad communi, alterum caput calles quid curiositatis _Lydus_


Eius exprimere:
De Anima verrucis
Hypothermia




VI
quis mihi et suspicamur modis omnibus
s 'dicit:
contra
repulsio
patientiam humilis
Cosmica expansion


VII
 maximum mihi intellectum in claritate
appellans loquar
prudentia temere
Dum ego non


VIII


invisibilis est homo
sed invisibilis sum puer
Universum semper changes-omnia
(Paper sub lecto invenit)






Labor NOTE:
secundum praecepta plani eius pervenit aliam dimensionem exhaurire puer autem non nominatim non intelligitur taedio nescio quod et facit genus mali Matches thermodynamic lit omni tempore scribat Carbon omnia
Puer deficit


Tractantur sequitur


subripere et adolebit paper matches




PLAY cum possis ultra repostopsicopeterpanització INTELLEGO S
r e s
Prenota on mutant Saliva Paste

Shit!
quasi frangere
Sed fallax shell
      cum testa ..............................................
      shell clause
      shell
vinculorum
capita
gallus
pullus in veru qui non pedibus
facit nocumentum
.................................. Olim os screw
Re
Burn
(S 'obruit down Hypocaustum ingreditur domum ducit me ad noctem
............................................... Gravida PARASITICUS amoris
-------------------

macabre amoris
mundi stare
flores non putre `fumus ---------- pullus
fugiens
Anxietas YES
Anxietas omni
DE
PRAVITATES

All translationes ----------------- !----------------- River

I'm satis frigida
ut quisque in regione hiberna "

I Vide ut omnia circa me Callan

                                                       aleluia aleluia!
DURITIA speculis
DURITIA speculis ut rostra vigilo
Alagoa ad cornu quod una quidem in pectore, duo crura

ErosdTànatuselPollilaPollaambVINAGRE

Stylus apice I
Scribo desiderium velocius
Graffiti ie'm refert. Lignum lignum ARBOR
graphite damnare ie'm

rewrite ignari dememò INCONSCIENCIATUM aestuario

Leon erit (a) Part necne. quod faciendum et non ...


Nunc vero occurret
language

Experiri ostio alteri
Et, Volumus

Dixit autem hoc non 'N IUD SERENDIP
Sed aliud:

omnia rident attingit
Interim vitae iusto

yes lepores faciunt
yes vulpes faciunt
yes stellionibus faciunt
Si sic serpentium
yes faciunt leones
egerint
etiam
Homines
normal of desvestits

(Hinc )............................... NEW POETRY HICCE passer!

ppppppppprrrrrrrrrrriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmaaaaaavvvvvvveeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa




d-Rogas
versibus
sunt etiam,
ubi quid futurum;
 g'on abis?
Dicam quod nescio
scitis suus de tenebris dicam.
Et clarum inveni-mentiré.
Sed nulla. "Te amo plus quam me, te,
Scio mihi verum. (Referret:
an overdose caudam de verborum)


NOTES REFLUXE defluentia +


Ego
Caro mea fuge
blank volat page.
An ABRAHADABRA:
Ego feci filiam Prints zebu Biel.
The cruenta ducentis dispersi oculos
Relinquo ibi non me faciat poema.


II
Vox filii sui esfullen:
umbra dicitur vestigium relinquit!
Valgus adeo mores secunda
somnium est inconveniens.
(Unde vel prohibita)


III
Sumo perdit. Sort by dui.
Hey, quos respondi: quis viam it
ducit verba boxes verborum boxes
rudis. Ego vicissim meam eripuit
silentia, ut saccos silentia nova


(Intra cistam: Litterae insaniam amissis amicis.)


Quam Facio finisque NCO CA Inventio
dicens desperatio
Mutationes in putredine
fossils sellam fecit
Museum parte. Etiam
rat es, mus ventis


Dicit US perdidi
Southern ut dicit n 'es' natus
n te, Tu caput natus
occasu ad Indos ab oriente Heus
sed esse rei publicae septem ictus dixit omnia aut non multo
tentatio non, mysterium est sphaerae
acer magos non videt Rota rotae
si fortuna vadens et uploaded
Sol dicitur dicere regiam.
From Tarots amens Cavea clauses of
canis solitudo ambulans inside
donec t 'ibi pixes Visual poema facere
n sumus saturati Omnes praeter unum, sed
Haec intra cruce dico praesepe
vivo! Quandoquidem redit ad finem mundi?
cras amet Crack es!
(...)


Et adinventio nihil inventa
In Alchemy (eg)

TÉ COLLONS!
A
Tabula dei invocandi alta fingunt, Max!
Coma et crure llisona anguis, pulli pede thymo
florum fasciculum Arctic et ex duplici Patrum paulisper.


Duo (oratio)
House, camelus ostium fenestra
key ensis, defensionem, palmae
piscis oculus oris collum capite lunae!


Three (with guitar)
Sub Peter Punk antidepressants
occidere morte ad nos stupri vitae perrepat.
Shiva! Brahma! Thot! Ra! Deus! Sebek! All!
Angelica silentium Tantum Noluit Nnnnnnoooooo!



Four:
 ...

-------------------------------------------------- -------------------------------------------------- -------
(S 'nunc adipiscing quartus Alchemy)


Quaestio de Florian bar Venetiis, apud 09/12/1995 15/03/2011 23:01 pm at nisi XXII: VII-hours populi Casserres carmine factum?
Ego termini retinas comedere!
PRIMA Comments (paucis temere notebooks resuscitatum)


Quia patimur specto. Quid speramus? Stop dolorem.
Verecundus iustum esse audire ejus. (Intelligendi Beauty!
Sed) est credere nos renuntiare nos intelligere et
electio quod oblitus penitus nostro.
Nemo potissimum sumus perpetuo fragmenta mysterium
© mutatio po-d-ethics (morsu serpentis caudam non)


Humores:

Et sanguinem


Est plaga noxium
consensus-minuo
Post inusserunt,
chorus sanguine liquidis
in speculum et videte sentina
absorbet 's forum, ceu

laevigata lucida paten relictis et vade
                                                          ut navale (R)
   
na! Na Na!
Day XVI ------------------------------------------- iecur iudices March manducare -----------
(...)
Aqua
Dancing apice linguae
carmen fit vitrum.
Legam inferius:
Lines liquidus numquam requiescere LIQUOR, t'enxopes,
Baba erit cadit expuens vomitum pluvia
fenestra per infinit
a ...
(...)
(...)


FUMIFICUS:
Rimbaud tibia:


Hard fundas itinera
fumus exire nasum.
(...)
(5:36 pm 03/17/2011) dic viridis
(5:44 pm 03/17/2011) dic lilac


Duo poetae:


Poeta legitur auditus
aliis poetis, dixit vicissent
percutere, melior ... & pro!
et
Poeta legitur auditus
aliis poetis ait accedens illic,
questus 'ibi, poro admovebatur
quia invenit solus non erat
Non anymore.


diadivuitnitllargadeconversescom:


Die-'m m' amore.
T amet.


Die-'m m' odio.
T odio.


Die-'m m' amore.
T odio.


Die-'m m' odio.
T amet.


(Verse Salire ad viginti tres. Periculum est) non valet




semper est facies
reddi non facies
Adoramus te faciem monstrum
Quod est speculum
in anima-sentina plummeting
donec consumantur sine spe
UT lighthouse, nigris clock
donant.te cubilia
(...) crazy





Morbi DE DOMINO




naturaliter in ink
animalia extincta of - All
positum veniam-involuta nocte
XXVIII specularis - donum velit esse
ita ut me sub dimidio (volvere morbido-dico)
Nunc ... (accidit mihi) Gravis
s tendríssim vestis 'super me
sunt septingenti triginta dierum!
September centum triginta et noctes postmeridiano vespere et mane et meridie
hoc faciunt ore sapor non e
Ne dicerent sunt septingenti viginti novem
yes VERBI s et t 'explicare Saturday night fever
bibam? screw iustus iens vobis Stock-bonus
naturaliter in ink? tendríssim ergo?
Ergo et veniet
et dum Folles
amo nos
in domino
non?


www. hit 'm mea. www






Electrical:


Impetus DESINFLABLE
Experimentum SEX
COLLOQUIUM religioseque Cosmic ART
DAEMON exhibentibus rostro
BOOKING YES YES ASESINO TUA YES YES Sisi
Moderatur
Eligeres in ore bifido-O A-
A

Virus SUMUS
Veri confessionalis of VRÍ
Iuris norma atque poplitibus VRÍ poplitibus atque poplitibus et
ALL poplitibus
Cocta
Piscis
CUM
FACIES
Dicens
AMEN

Updated NOSFERATURISME DENTICULUS Clinic in tua, vestra-IS
Coll GIRAFICACIÓ in
LAND OMNIBUS spectans


Diamantina masturbationem florida

26032011 .-.-.-.-.--.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.









avuialesduesdiutothomqueseranlestresidemàencaraetdiranqueeltempsexisteix


listen
frangit
VIII
Dragonera
quid agamus?
draco! Virgulta et clotós
et quatenus et molsós fullós mucosa magis mushroom
doll in botir Saur oscula elicere '
n 'molaris suco ratatouille
 ...
T invenies
T ire
Videtur Velvet
T signo omnino impossibile
T animadvertit tamen intentione crescere? Bene hic
In microseconds
Lanio

++++............................................++ + +
- -


Cum te amo, lacerta egere.
Ibi habito
(Lacerta alia materia's)


<