Tot és mentida de
veritat
i viceversa; versa’
m, digues, fes-nos
hàbils amb la
boca, dóna’ ns, vés-me,
crida, va, que no
et trenques, però a mi sí,
que és del que es
tracta. I vola, vola
que s’ acaba l’
aire. Jo sóc un humà, es veu,
breu, picat d’
errors, el més mortal: se’ m pots
fer canelons si
vols, però així...
Crida va. Fes que
s’ obrin totes les finestres
del veïnat universal.
I versa’ m, vola; vola
tu que ets un
pardal o vas amb piles alcalines.
No vulguem
entendre perquè una substància
fa una imatge i
no en fa una altra,
no esperem
arribar al fons tampoc
que és molt
amunt. És lluny
i jo sempre acabo
tornant. M’ esperen, no sé com,
persones que no
hi són, però que per no ser-hi
sols poden ser
aquí... mussols.
