miércoles, 17 de diciembre de 2014

PRINCIPI DEL FINAL ANTERIOR Capítol Reprimer

no hi ‘via cap vegada enlloc ningú i nosaltres esperant dos trens – l’ amunt i l’ avall
adam i eva follaven com posessus – no hi ‘via niuton que els hi fes mirar la puta poma
el rellotge marcava l’ hora – això ens va fer sospitar del majordom que, per més inri, no existia
el vam cremar a la plaça quan portava el verb mut- * veure “el complet dels soplets”
a quatre cuixes hi vivia un peu que es menjava les ungles – no hi ‘ via mitjons de deixar-ho
a la quinta polla llogaven trineus als estruços  – Rimbaud tenia una paradeta de xurros
al costat de la del tiro: tiro Verlaine – la fira era dantesca, paradisíacament fresca
més a l’ hivern que a l’ infern i te’ n donaven mitja per caure-hi de ple – l’ home meteor-
il·lògic va callar –només li portava la contraria l’ atmosfera sencera del món
rajant com tretze diluvis un diumenge a la tarda  – qualsevol es fot a treure aigua
un diumenge a la tarda prǒ nosaltres no – qualsevol sí perquè el dilluns se n’ anava
de creuer a les creuades prǒ nosaltres no – qualsevol sí perquè el dimarts estava
convençut de que seria algú prǒ nosaltres no – i vam fer veure que ho veiem
mirant de mirar que es penses que  nosaltres també – van parar-ho tot
just quan era engegat – i lo que de primer sobrava, després es va acabar – entre ells
ens ho vam acabar tot...


17.12.2014


miércoles, 24 de septiembre de 2014

martes, 5 de agosto de 2014

ODA a la RODA - griFOLL




roda la palla
més amunt del groc
la muntanya dibuixa forats
pels forats s’ entra al bosc
el bosc va despullat
hi ha mars dins els troncs
arena als tinters on suquen el bec
els mussols i l’ eruga que ondula

roda la vida fent rams sota el cel
rams de rius amb pell de mirall
que si toques es trenquen
que si trenques et mulles
que si et mulles coneixes els peixos
i el salt transparent de la vida
movent l’ esquelet
que t’ aguanta la carn
de la pell dels sentits

roda dins la boca del clavell
la clau del vent quan
els pinyons fan mandres
i badallen les pinyes
i els hi cauen les dents
i fan pins

roda la poma dels vents
mossega la rosa del temps
retalla la llengua del rei llangardaix
que no porta corona ni es veu el melic
doncs només li veu el camí que ja ha fet
la pedra que llisca amb el ventre
l’ abella que empaita amb la cua
la cua de l’ arpa de l’ aire que bufa la guilla
i fa córrer la llebre del temps

roda la fam
i fan llum certs bolets
i també la fa el sol
i no s’ ha d’ exprimir

roda la llengua de bou pel tors del cavall
d’ ulls de cascall mon unicorn de vellut
lo més bell de la vida és  torbar-se a observar
com tot roda tot gira és oval es mossega la cua

s’és als dos extrems sense passar mai pel mig

roda i res roda més bé ni és més rodanxa
sigui llorer sigui herba al solaci del pati dels morts
doncs
roda l’ aurora al ritme dels dibuixos de la closca del cargol
doncs
roda l’ ou de la carpa a la temperatura mateixa que esquitxa
resina el xiprer

roda la cuca engabiada al capullo
la polla del llop no ha vist mai unes calçes
prǒ el gat-fer va amb peus de bota de plom
i el voltor mai va sol
volta rodat rodejat d’ arguments que roden amb ell
al mateix vertigen que hi ha quan es troben dos pits
bategant per camins paral·lels
dues ales es venten l’ aixella
i a la tercera tothom a vençut a ningú i viceversa

roda versa amb tot
i no es fa petit
roda com una bola de neu anant amunt
cap a dins dels confins dels confins
a desfer els horitzons
a munyir-li  els mugrons
al destins que no gasten botons

roden vergonyes i fins que s’ enfonsen al món
fan pessigolles a les genives de l’ univers
roden caps roden cors roda cada àtom
a la velocitat del mateix propòsit
que roden les osses menors i les puces majors
com les rodes del carro aquí dalt firmant


roda la llum per dintre la llum
i tot això que els ulls veuen quiet
també roda i tu rodes igual
si gires quan sents que has de trencar
si sents amb els sentits que sents
i no amb els que et penses que tens
que tenir de tenir-tenir ningú no té res
i tot en tot s’ hi sent com més endins
s’ hi posa l’ ou o s’ hi engresca el gra fet de fe(r)

roda la gota a deixar de ser gota
l’ espasme a deixar de ser espasme
per ser de la mort abans de ser de la vida
lo que la vida ens demana
que ho prega sent ella mateixa i combrega
amb l’ orgasme

roda per la superfície de la sang que es beu la hiena
i pel vi antic que ens ha fet tronc amb cames

roda lliscant pels glaços i volant invisible fent lianes
d’ esprit a esprit que també estén
sense entendre-hi

roda pels ulls de la cicuta que espera pensaments
per la multitud que dorm
pels traus de les roses enamorades
pels ossos que cruixen dins l’ arc en la nit

roda pel mig de la roda rodada
que també roda dins la roda que va a dar
a la roda que fa girar la galàxia i segueix
rodant fins que dóna la volta i surt pel forat del mig

roda com una pilota de pilotes dins una pilota de pilotes

roda pel dador i da al coix
no cristal·litza

roda pel gust de rodar
sense pel·lícula

roda pel braç que no s’ alça
pel coll impacient
pel pacient de l’ estepa
i pel gaig ultra blau marí

roda pel tronc buit dels cabells
per les arrugues que retenen nèctars
pels dits dels peus de les cames que fan figa
i pel gland del gos del pastor
quan fa recompte d’ ovelles i cau en l’ onírica
roda que volta borratxa de gelatina adquirida
al mercat del pleniluni
on acampen les bruixes d’ arrel fina els divendres
que no cauen en dilluns

roda mantenir-se rodant dins
dessobre entorn per sota la roda
voltejant l’ equilibri del caos
entrant a florir amb les floridures
sortint a volar sense àlgebra ni plomes
amb la mosca tse-tse a embalsamar
de son als insomnes

roda per les empremtes que deixes
i perquè obres camins
s’ inclina
i perquè rodar és això
i això gira

griFOLL

agost del 14

jueves, 17 de abril de 2014

com preparar pintura vegetal - grifoll -

Ana Mendieta,artista plástica cubana

ANA MENDIETA.Su cuerpo y su arte forman un todo.

Ana Mendieta pasó su niñez en la isla de Cuba, hasta que el 1961, después de estallar la revolución cubana, sus padres, mediante la operación Peter Pan enviaron en EE.UU.. Esta fue una operación organizada por grupos católicos nordamericans que tenía como finalidad evaquar niños católicos de Cuba para ahorrarlos las supostes desgracias del ateísmo comunista. Ya en EE.UU., Ana Mendieta y su hermana Raquelín Mendieta pasaron bastante meses a un campamento y de aquí fueron a parar a un orferinat a Iowa donde Ana fue maltratada por las monjas que lo regentaban. Más tarde fue dada en adopción en diferentes ocasiones, pasando de familia en familia.

Este acontecimiento provocó un fuerte impacto emocional en Ana Mendieta que marcó no sólo su traiectòria vital sino también su obra. El 1972 Ana Mendieta se graduará de primeras en la universidad de Iowa y el 1977 pasará a especializarse en Arte Visual y Multimedia con Nam June Paik o Vito Acconci.

Ya desde el suyos inicios, a principios de los 70, Ana Mendieta entenderá el arte como un tipo de reflexión personal que muestra y permite acceder, no obstante, a algo universal. Para llevar adelante esta reflexión, Ana Mendieta tomará ideas y recursos expresivos de diferentes corrientes, como el Fluxus, Land Arte, el arte conceptual, el movimiento antigal·lerista, así como técnicas diversas como la fotografía, el videoart, la instalación o el Body Arte. De acuerdo con las premisas estéticas de estos movimiento, las suyas son obras efímeras, que sólo han restado testimoniadas a través de videos y fotografías, de poca emprenta en la natura y que manifiestan siempre un gran respeto hacia la natura sobre la cual reflexionan.Lee todo en:
http://es.wikilingue.com/ca/Ana_Mendieta

POÈTICA CRAPULISTICA: EN BLANC (VIDEO de J. Grifoll)

POÈTICA CRAPULISTICA: EN BLANC (VIDEO de J. Grifoll)

Lulu on the bridge (Part 2)

Dirigida per Paul Auster i protagonizada per Harvey Keitel i Mira Sorvino.


- No em creieu, oi?
- Per descomptat que et creiem, Izzy. Per què no t'hauríem de creure?
- Digueu-me... sóc una pedra o un arbre?
- Què?
- Només contesteu la pregunta. Sóc una pedra o un arbre?
- Una pedra.
- Un arbre.
- Sóc un gos o un ocell?
- Ets tots dos, home. Ets un gos amb ales.
- Sóc una bona persona o una mala persona?
- Izzy, para. O acabaràs boig.
- Ets bo, Iz. Ets bo amb algunes coses dolentes. Com qualsevol altre.
- Sóc aquí... o no sóc aquí?
- Què importa? La vida, de totes maneres, tan sols és una il·lusió, oi? No hi donis més voltes.

Lulu on the bridge (Part 1)

Dirigida per Paul Auster i protagonizada per Harvey Keitel i Mira Sorvino.


- Ni tan sols sé qui ets.
- Sí, que ho saps. Ho saps tot de mi.
- Francament no.
- Però no t'importa, oi?
- No... Mentre ara no... et llevis i marxis, suposo que no.
- No em veus afanyant-me a sortir d'aquí, oi?
- Diga'm una cosa, Izzy. Ets... un oceà o un riu?
- Què?
- És un joc que solia jugar amb la meva germana. Has de contestar.
- Un oceà o un riu? Un riu.
- Ets... un llumí o un encenedor?
- Un encenedor. Sens dubte un encenedor.
- Ets un cotxe o una bicicleta?
- Una bicicleta.
- Ets... un mussol o un colibrí?
- Mmm... solia ser un colibrí. Però ara sóc un mussol.
- Ets sabatilles o botes?
- Això no és just, m'has de donar una oportunitat ara.
- Sabatilles o botes?
- Botes. Ara em toca a mi.
- És divertit, oi? Solíem fer-ho durant hores.
- Psit... ara concentra't. Ets una persona real... o un esperit?
- Una persona real.
- Entens el què ha passat, o ets a les fosques com jo?
- A les fosques.
- Estàs enamorada, o això només és per diversió?
- Enamorada.
- Estàs amb la persona que estimes, o no estàs amb la persona que estimes?
- Amb la persona... amb la persona.

domingo, 13 de abril de 2014

REF-LEJOS

La vida, sólo imagen.
Mas la imagen, sin su muerte. Eso querías.
Y yo estaba en el reflejo, lo era, imagen solamente,
tuya. Por beber siempre del mismo vino
es que la sangre ya no escuece. Pesa. Hay un cansancio
en la mesilla, segundo cajón, mesilla de noche, de día
no existe. Hay una imagen digo, hay más, fotografías, fajos de luz
polaroid con gente que mira y no ve ningún pajarito. Están tan quietos
que nos inquietan. Están tan muertos que nos matan. Están tan vivos.
Son reflejos, sin su muerte (eso querías), nadie se muere sin tu consentimiento. Los amas.

griFOLL
14042014

casserrespoblepoema

lunes, 24 de febrero de 2014